Després de més de vuit dies des de l'històric 13-D a la comarca em disposo a fer valoracions. Potser és una mica tard, però bé, em disposo a fer-les.
Valorant portes enfora: Osona Decideix encapçalada per l'Alfons López Tena, ha donat una lliçó de professionalitat i d'eficiència a tothom. Amb pocs recursos i amb entrebancs de tot tipus, malauradament posats per molts dels quals no m'esperava que ho féssin, han demostrat que es podia muntar un esdeveniment d'aquest tipus des de la rigurositat i el bon fer. Des d'aquí la meva més sincera enhorabona a tot l'equip d'Osona Decideix.
La participació a la comarca ha estat en línies generals bona, i a Vic, des del meu punt de vista especialment satisfactòria. En algun sopar previ a la consulta ningú havia parlat de més del 30-35%. El resultat va ser, doncs, molt bo.
La comarca d'Osona es va convertir el dia 13 de desembre en el centre del país, i Vic, com a capital en centre neuràlgic de les consultes. Els osonencs i osonenques, els vigatans i vigatanes, hem d'estar satisfets amb la feina feta i amb la imatge que hem donat al país.
Valorant portes endins:
Valorar portes endins és sempre més complicat, perquè en el fons, sempre costa veure's els errors. D'entrada la valoració com a JNC Osona-el LLuçanès és bona. S'han fet actes, s'ha fet campanya i s'han fet quilòmetres per la comarca difonent el sí convençut de la JNC a les consultes. Hi ha alguns aspectes organitzatius a millorar, que com a organització jove a la comarca i després d'un llarg silenci s'han de detectar, valorar i solucionar. Aquesta feina també l'hem de fer i la farem. Dit això la meva més sincera felicitació a tota la gent de la JNC que han participat en l'organització de les consultes i han insistit per mobilitzar a la gent.
La sensació de votar al Temple Romà va ser indescriptible i única. La proclamació dels resultats a la Plaça de la Catedral em va fer posar la pell de gallina, i quan van caure quatre flocs de neu ja em vaig quedar sense paraules. Era tot plegat de postal! L'endemà, una mica cansada per cert, la sensació era de satisfacció per la bona feina feta. Llàstima que aquest país som especialistes a barallar-nos entre nosaltres, el dia després això em va saber més greu que mai. Coses que passen.
sigui com sigui, portes endins o portes enfora a la comarca hem d'estar satisfets! enhorabona a tots plegats!
